Mapa d’entitats: el tercer sector i l’habitatge

Aquest projecte aspira a ser una ferramenta d’exploració i visibilització de l’ecosistema d’entitats i programes del tercer sector que activen l’habitatge com a ferramenta d’inclusió social. Naix amb l’objectiu principal de construir ponts cap a una pràctica innovadora, que vincule aquesta realitat amb un potencial nou teixit de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús a la ciutat de València.

Mapa el tercer sector i l’habitatge

Aquest projecte aspira a ser una ferramenta d’exploració i visibilització de l’ecosistema d’entitats i programes del tercer sector que activen l’habitatge com a ferramenta d’inclusió social. Naix amb l’objectiu principal de construir ponts cap a una pràctica innovadora, que vincule aquesta realitat amb un potencial nou teixit de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús a la ciutat de València.

El tercer sector i l’habitatge

El tercer sector i l’habitatge

01. Hogares compartidos
02. Garba cohabitatge
03. Edeta nova
04. Nova edat
05. Natania
06. Fundació Rais
07. Cáritas València
08. Casal de la Pau
09. Àmbit
10. Amigó
11. Som Llar
12. Fundació Ángel Tomás
13. Fundació ADSIS
14. Associació Nueva infancia
15. Servicio Jesuitas a Migrantes
16. CEPAIM
17. València Acull

18. ACCEM
19. Tyrius
20. Fent Camí
21. Obra social Comunidad Luisa de Marillac
22. Associació Alanna
23. CODIFIVA
24. Fundació Activa Espina Bífica CV
25. Asindown
26. Fundació TEA
27. Hogar Vull
28. Àmbit
29. Fundació MAIDES
30. Sennda
31. Som Rogle coop.
32. Mentalia Salud
33. Bona Gent

Quin és el resultat obtingut al procés?

El mapa que il·lustra i visibilitza aquelles entitats del 3r sector que treballen amb l’habitatge com a ferramenta d’acompanyament o assistència a col·lectius en situació de vulnerabilitat amb presència a València.

La investigació i pormenorització de quina relació s’estableix amb l’habitatge, quin és el seu paper al procés de treball i si existeixen reflexions tipològiques o de requeriments especials que el model d’accés actual als habitatges no està complint.

Què hem fet?

El procés ha activat tres tècniques d’investigació: el grup de treball, la revisió documental i les entrevistes i qüestionaris.

Grup treball:

Es constitueix com al grup promotor del projecte. Format per estudiants de màster de l’escola d’Arquitectura i coordinat per Crearqció i el grup d’investigació PAR-UPV. El seu paper ha consistit en el disseny, seguiment i execució dels treballs d’investigació, així com el tractament de resultats i generació de conclusions.

Section + -

Han format part: Pau Mendoza, Inma
Jiménez, Paula Deante, Clara
Benlloch, Júlia Gomar, Julia Pineda i
Clara Mejía.

Recerca i revisió documental:

La recerca i revisió documental es fa servir com a primera aproximació al tema i al context d’aplicació de la ciutat de València. S’identifiquen les entitats objecte d’estudi a València mitjançant la revisió de fonts primàries com informes i memòries d’activitat d’entitats i plataformes del tercer sector, recolzades amb la revisió de llistes de concessions i programes públics consorciats, com a fonts secundàries.

Com s’estructura l’ecosistema d’entitats del 3r sector amb
habitatge com a ferramenta d’acció social?

Quines entitats o programes formen part de l’ecosistema a la
ciutat de València?

Section + -

Ecosistema amb menor presència a la ciutat de València que a altres regions de l’estat.

Estructura principal entorn de tres perfils d’atenció: Diversitat, Protecció i Gent Gran.

Tendència a treballar en centres d’atenció, sobretot en perfils específics com la Gent Gran, per la dificultat de mantenir i gestionar habitatges tutelats.

Treball principalment a través de convocatòries i concessions públiques de places d’atenció.

Entrevistes i qüestionaris:

Aquest segon nivell de treball busca entrar en contacte amb el teixit i donar veu a les protagonistes. Els objectius han estat validar la informació obtinguda a la revisió documental, a més d’aprofundir en l’aproximació i els criteris de selecció i treball amb els habitatges que activen amb els seus programes. A més, mitjançant les entrevistes semidirigides a entitats dels diferents perfils d’atenció s’ha aprofundit en qüestions específiques.

Existeixen característiques comunes entre les entitats que
formen l’ecosistema?

Quins condicionants o requeriments s’atribueixen als
habitatges activats a l’ecosistema?

Existeixen lligams o una xarxa de cooperació entre les
entitats?

Section + -

Número total d’entitats identificades: 34

Número total d’entitats contactades: 15

Contactes preliminars: 8
Qüestionari: 12
Entrevistes: 5

Què hem après?

Els aprenentatges obtinguts, ens requereixen posar l’atenció en la problemàtica real i ens conviden a la reflexió per a l’acció.

1. L’habitatge és un dret fonamental i suposa un element clau en el desenvolupament vital de les persones, tant individualment com col·lectivament.

2. Les entitats del tercer sector que treballen amb l’habitatge com a ferramenta d’inclusió social es veuen limitades en la seua funció de garantir aquest dret als col·lectius en major situació de vulnerabilitat per una infraestructura fràgil i un suport institucional, de vegades, insuficient.

3. Dins de l’ecosistema, les entitats es poden diferenciar per la seua escala d’implantació (local, autonòmica, estatal), dels seus recursos i àmbits d’actuació. Les entitats més petites, amb una aproximació local o inclús de barri, són les que majors limitacions de recursos presenten, tot i que compten amb una atenció més particularitzada al lloc i les situacions.

4. Les entitats no sols intervenen en l’accés a l’habitatge, sinó que juguen un paper múltiple i complex, aportant diferents tipus de servei a les persones usuàries (mediació, assessoria, gestoria, acompanyament, teràpies grupals…).

5. L’ecosistema investigat es nodreix de treball voluntari en gran manera, fet que genera entorns de precarietat i falta d’estabilitat o continuïtat per a les persones implicades.

6. El mercat de l’habitatge actual no s’adapta a les necessitats d’aquests col·lectius, però la total adequació de l’habitatge passa a un segon o tercer plànol d’importància. La situació que s’estableix com a prioritat és l’accés als habitatges amb els recursos disponibles, intentant trobar el millor dins de les possibilitats oferides al mercat lliure.

7. Els mecanismes de tinença a través del lloguer, la propietat (moltes vegades a través de donacions particulars) o la cessió de l’administració, es configuren com les formes d’accés actuals. L’especulació i el mercat immobiliari genera un entorn de competitivitat que requereix la generació de models alternatius d’accés a l’habitatge.

8. L’ambient i l’entorn de l’habitatge juguen un paper fonamental com a factor de protecció i emancipació dels col·lectius usuaris. Per aquest motiu, és impossible desvincular el dret a l’habitatge del dret a la ciutat.

Què podem aportar, com a arquitectes, o des del nostre àmbit d’actuació, per millorar aquesta situació?

Agraïments:
Asociación Natania, Hogar Vull, Hogares Compartidos, SJM Servicio Jesuitas a Migrantes, CODIFIVA, Cáritas Valencia, Obra Social Comunidad Luisa de Marillac, Som Llar, ACCEM, Valencia Acull, Casal de la Pau, Asprona, CEPAIM, Asindown i Fundació Ángel Tomás.

Han format part:
Pau Mendoza, Inma Jiménez, Paula Deante, Clara Benlloch, Júlia Gomar, Julia Pineda i Clara Mejía.

Impuls i coordinació:
Crearqció coop.v. i Grup d’investigació PAR-UPV

Suport: